nom: diferència entre les revisions

De Viccionari
Contingut suprimit Contingut afegit
etim
m Salts de línia entre seccions per millor lectura del codi, més canvis cosmètics
Línia 6: Línia 6:
{{anagrames|lang=ca|món|mon}}
{{anagrames|lang=ca|món|mon}}
{{-etimologia-|la|ca}} Del llatí {{terme|la|nōmen}}.
{{-etimologia-|la|ca}} Del llatí {{terme|la|nōmen}}.

=== Nom ===
=== Nom ===
{{ca-nom|m}}
{{ca-nom|m}}
Línia 82: Línia 83:


=== Verb ===
=== Verb ===
{{verb-forma|ca}}
{{ca-verb-forma}}


# {{ca-forma-conj|nòmer|1|pres|ind}}
# {{ca-forma-conj|nòmer|1|pres|ind}}
Línia 98: Línia 99:
{{pronafi|fr|/nɔ̃/}}
{{pronafi|fr|/nɔ̃/}}
{{-etimologia-|la|fr}} Del llatí {{terme|la|nōmen}}.
{{-etimologia-|la|fr}} Del llatí {{terme|la|nōmen}}.

=== Nom ===
=== Nom ===
{{fr-nom|m}}
{{fr-nom|m}}

Revisió del 12:20, 7 nov 2018

Potser volíeu: nòm


Català

  • Pronúncia(i): /ˈnɔm/
  • Rimes: -ɔm
  • Error de Lua a Mòdul:llista_de_termes a la línia 47: El primer paràmetre no és un codi de llengua vàlid.

Error de Lua a Mòdul:llista_de_termes a la línia 47: El primer paràmetre no és un codi de llengua vàlid.

  • Etimologia: Del llatí nōmen.

Nom

nom m. ‎(plural noms)

  1. Substantiu, categoria gramatical que designa éssers, accions, estats o conceptes.
  2. Apel·latiu personal.

Derivats

Relacionats

Compostos i expressions

Sinònims

Traduccions

Verb

nom

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de nòmer
  2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de nòmer

Vegeu també


Llengua de signes catalana

nom


Francès

  • Pronúncia: /nɔ̃/
  • Etimologia: Del llatí nōmen.

Nom

nom m. ‎(plural noms)

  1. nom (substantiu, apel·latiu).

Relacionats

Compostos i expressions

Vegeu també

  • Entrada «nom» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).


Occità

Nom

nom m. ‎(plural noms)

  1. nom (substantiu, apel·latiu)

Compostos i expressions

Variants