renom

Català

• Pronúncia: oriental /rəˈnɔm/, occidental /reˈnɔm/
• Rimes: -ɔm
• Etimologia: Del prefix re- ‎(«iteratiu») i nom, segle XIV.
• Anagrames: menor, moren, nòmer

Nom

re·nom m. ‎(plural renoms)

1. Nom amb què es coneix una persona i que no és el seu propi.
2. Conegut per la seva bona reputació.

   Ex.:"Aquest restaurant té molt de renom"

Sinònims

• sobrenom, àlies
• fama, anomenada

Traduccions

Nom amb què es coneix una persona

• Anglès: nickname ^(en)
• Castellà: apodo ^(es), renombre ^(es)

• Francès: surnom ^(fr)
• Italià: soprannome ^(it)

Conegut per la seva bona reputació

• Anglès: renowned ^(en)
• Basc: izen ^(eu)
• Castellà: renombre ^(es)

• Francès: célèbre ^(fr)
• Italià: rinomato ^(it)

Vegeu també

• Renom a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot