anomenada

Català

• Pronúncia: oriental /ə.nu.məˈna.ðə/, occidental /a.no.meˈna.ða/
• Rimes: -ada
• Etimologia: Derivat del verb anomenar.

Nom

a·no·me·na·da f. ‎(plural anomenades)

1. nom, fama, reputació.

Traduccions

Traduccions: anomenada

• Anglès: renown ^(en)
• Basc: izen ^(eu)
• Castellà: renombre ^(es), nombradía ^(es)

• Francès: renom ^(fr), renommée ^(fr)
• Italià: grido ^(it), nome ^(it), nomanza ^(it), nomea ^(it), nominanza ^(it)
• Llatí: nomen ^(la)

Verb

a·no·me·na·da

1. participi femení singular del verb anomenar

   Anomenada [ella/aquella]...; [l'he...] anomenada.

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot