ventalla

Potser volíeu: ventallà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /bənˈta.ʎə/, balear /vənˈta.jə/

Occidental: nord-occidental /benˈta.ʎa/, valencià /venˈta.ʎa/, /benˈta.ʎa/

• Rimes: -aʎa
• Etimologia: Forma femenina de ventall, segle XIX.

Nom

ventalla f. ‎(plural ventalles)

1. (central) Peça de vidre o de fusta que es col·loca per separar espais, antigament molt emprat a l'entrada de les botigues.
2. Part de l'elm d'un guerrer que permetia veure-hi.
3. (valencià, tortosí) Peça d'una sénia que evita que l'aigua torni a caure al pou.
4. Peça de pell de la part central d'una sabata.
5. (mallorquí) Protector del paller.
6. (eivissenc) Branca d'un arbre que creix de forma horitzontal.
7. (en plural, valencià) Acció de ventar els cereals damunt l’era.

Sinònims

• (peça per separar espais) gelosia, biombo, paravent
• (part de l’elm) visera

Traduccions

Peça per separar espais

• Castellà: biombo ^(es)

Part de l’elm

• Castellà: ventalle ^(es)

Peça d’una sabata

• Castellà: copete ^(es)

Verb

ventalla

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de ventallar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb ventallar

Miscel·lània

• Síl·labes: ven·ta·lla (3)
• Anagrames: allevant, tallaven

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB