pou

Català

Un pou

• Pronúncia: /pow/

Informal: /pɔw/ (septentrional, nord-occidental, alguerès)

• Rimes: -ow

• Etimologia: Del llatí pŭtĕus, segle XIII.
• Anagrama: puó

Nom

pou m. ‎(plural pous)

1. Forat vertical que comunica la superfície del terra amb un corrent d'aigua subterrani i que s'utilitza per agafar aquesta aigua.

Notes

Els pous poden ser artificials o naturals. En el cas dels pous artificials la definició també inclou totes les construccions adjuntes, en especial les de superfície, i també la maquinària (bomba, etc.)

Derivats

• cercapoals, cercapous, contrapou, desempouar, empouar, escurapous, poal, poar, poater, poua, pouada, pouador, pouaire, pouar, pouataire, pouater.

Relacionats

• aljub
• cisterna
• codina
• dipòsit
• impluvi

Traduccions

pou [1] (forat usat per a treure aigua)

• Anglès: well ^(en) m.
• Alemany: Brunnen ^(de) m.
• Basc: putzu ^(eu)
• Castellà: pozo ^(es) m.
• Danès: brønd ^(da) c.
• Eslovac: studňa ^(sk) f.
• Eslovè: vodnjak ^(sl) m.
• Esperanto: puto ^(eo)
• Finès: kaivo ^(fi)
• Francès: puits ^(fr) m.
• Friülà: poç ^(fur)
• Gallec: pozo ^(gl) m.
• Hebreu: בְאֵר‎ ^(he) f.

• Italià: pozzo ^(it) m.
• Japonès: 井戸 ^(ja)
• Llatí: puteus ^(la) m.
• Occità: potz ^(oc) m.
• Polonès: studnia ^(pl) f.
• Portuguès: poço ^(pt) m.
• Retoromànic: puoz ^(rm) m.
• Romanès: fântână ^(ro) f., puț ^(ro) n.
• Rus: коло́дец ^(ru) m. ‎(kolódets)
• Suahili: kisima ^(sw)
• Suec: brunn ^(sv) c.
• Vènet: pos ^(vec)

Vegeu també

• Pou a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot