bron

De Viccionari


Neerlandès
[modifica]

  • Pronúncia: /brɔn/
  • Etimologia: Del neerlandès mitjà born, evolució metatètica del neerlandès antic brunno («font»), amb posterior reversió de la metàtesi per influència de l'alt alemany Brunnen. Del protogermànic *brunnô, del qual deriven també l'alt alemany mateix Brunnen, l'anglès bourne / burn («rierol») i el frisó occidental boarne (tots del protogermànic occidental *brunnō), així com els reflexos escandinaus del nòrdic antic brunnr. En última instància del protoindoeuropeu *bʰréh₁wr̥ («doll, deu, font», cf. el grec clàssic φρέᾱρ ‎(phréār) «bassa, pou artificial»), derivat de l'arrel verbal *bʰrew- («borbollar, bollir»).

Nom[modifica]

bron f. ‎(plural bronnen, diminutiu bronnetje)

  1. font, deu
  2. font, origen
    de bron van het levenla font de la vida
  3. font
    Geschiedenis wordt gebaseerd op een grote diversiteit aan bronnenLa història es basa en una gran diversitat de fonts

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Per a la discussió etimològica del mot, consulteu l'entrada bron a l'Etymologiebank.nl.