poal

Potser volíeu: Poal

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /puˈaɫ/, balear /poˈaɫ/, /puˈaɫ/

Occidental: /poˈaɫ/

• Rimes: -al
• Etimologia: D’un antic *pozal, substantivació de l’adjectiu llatí puteāle(m), acusatiu de puteālis ‎(«del pou»), per situla puteālis ‎(«galleda del pou»), segle XIII.

Nom

poal m. ‎(plural poals)

1. (valencià, tortosí, balear, alguerès) galleda
2. Càntir d’un broc amb ansa superior per a extreure aigua d’un pou.
3. (septentrional, tarragoní) càntir

Traduccions

    galleda — vegeu galleda

Càntir

• Alemany: Krug ^(de) m.
• Anglès: jug ^(en)
• Castellà: pozal ^(es) m.

• Francès: cruche ^(fr) f.
• Italià: bottiglione ^(it) m.
• Portuguès: jarra ^(pt) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: po·al (2)
• Anagrama: lapó

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot