ansa

De Viccionari
Potser volíeu: ansà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈan.sə/, occidental /ˈan.sa/
  • Rimes: -ansa
  • Etimologia: Del llatí ānsa.

Nom[modifica]

ansa f. ‎(plural anses)

  1. Cadascun dels elements situats a cada banda d'un cistell, d'una olla o d'una cassola, que es fan servir per agafar aquests objectes.
  2. Badia petita.

Compostos i expressions[modifica]

Sinònims[modifica]

  • (element per subjectar objectes) nansa (central)

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

ansa

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de ansar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb ansar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]


Italià
[modifica]

Verb[modifica]

ansa

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de ansare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de ansare


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈan.sa/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea h₂em- («agafar») .

Nom[modifica]

ānsa f. ‎(genitiu ānsae)

  1. ansa
  2. maneta del timó d'un vaixell

Declinació[modifica]

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu ānsa ānsae
Vocatiu ānsa ānsae
Acusatiu ānsam ānsās
Genitiu ānsae ānsārum
Datiu ānsae ānsīs
Ablatiu ānsā ānsīs