Vés al contingut

broc

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈbɾɔk/
  • Rimes: -ɔk
  • Etimologia: Del llatí brŏccus ‎(«que té les dents prominents»), segle XIII.

broc m. ‎(plural brocs)

  1. El coll estret que tenen algunes eines, com garrafes, ampolles, etc.
  2. Espècie de canal en figura de bec que acostumen a tenir els gerros, gerres, pitxers, alambins, setrills i altres eines per què el líquid que contenen surti amb més facilitat i suavitat.
  3. El canó o canaleta on es posa el ble per il·luminar en la llumenera i altres trastos semblants.
  4. El canó dels candelers on s'introdueix la candela.
  5. Peça rodona de llauna, cristall o altra matèria que es posa a la boca dels candelers per recollir les cendres que cauen i la cera o seu que es fon.
  6. Brocada.

Compostos i expressions

[modifica]
  • Anar-se'n com el broc del càntir: frase que es diu dels que pateixen un excessiu flux de ventre.
  • No ficar-se en brocs: Abstenir-se algú de dir o fer impertinentment més d'allò que li correspon.

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Verb

[modifica]

broc

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de brocar.

Variants

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]