broc
Aparença
Català
[modifica]Nom
[modifica]broc m. (plural brocs)
- El coll estret que tenen algunes eines, com garrafes, ampolles, etc.
- Espècie de canal en figura de bec que acostumen a tenir els gerros, gerres, pitxers, alambins, setrills i altres eines per què el líquid que contenen surti amb més facilitat i suavitat.
- El canó o canaleta on es posa el ble per il·luminar en la llumenera i altres trastos semblants.
- El canó dels candelers on s'introdueix la candela.
- Peça rodona de llauna, cristall o altra matèria que es posa a la boca dels candelers per recollir les cendres que cauen i la cera o seu que es fon.
- Brocada.
Compostos i expressions
[modifica]- Anar-se'n com el broc del càntir: frase que es diu dels que pateixen un excessiu flux de ventre.
- No ficar-se en brocs: Abstenir-se algú de dir o fer impertinentment més d'allò que li correspon.
Sinònims
[modifica]Traduccions
[modifica]Coll estret d'algunes eines
Canal en figura de bec
Canó o canaleta on s'hi posa el ble
Canó dels candelers on s'introdueix la candela
Peça rodona de llauna, cristall o altra matèria que es posa a la boca dels candelers
Anar-se'n com el broc del càntir
- Castellà: irse de canilla (es)
- Francès: avoir le dévoiement (fr)
- Italià: aver il ventre stemperato come un' oca
- Llatí: ventris profluvio laborare
No ficar-se en brocs
Verb
[modifica]broc
Variants
[modifica]Miscel·lània
[modifica]Vegeu també
[modifica]- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.