càntir

Català

Un càntir

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /ˈkan.ti/

Occidental: nord-occidental /ˈkan.ti/, valencià /ˈkan.tiɾ/

• Homòfon: canti
• Etimologia: Variant de cànter, segle XIX, del llatí cantharus ‎(«càntar»).

Nom

càntir m. ‎(plural càntirs)

1. Recipient de begudes (normalment aigua o vi), típicament de terrissa, bombat i tancat per dalt, que normalment té ansa, broc i galet.

Variants

• cànter

Sinònims

• baldraca (eivissenc), botija (valencià), canterella (valencià septentrional), marraixa (valencià septentrional, tortosí), poal (septentrional, tarragoní), selló (nord-occidental)

Hipònims

• barral, barrala, barraló, càntera, canterell, doll, dorca, pitxell, poal, sellona

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Krug ^(de) m.
• Castellà: botijo ^(es) m.

• Francès: cruche ^(fr) f., gargoulette ^(fr) f.
• Italià: giara ^(it) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: càn·tir (2)
• Heterograma de 6 lletres (acinrt)
• Anagrames: cartín, cintar, cintra, ricant, tracin, trinca, trincà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català