branca

Català

• Pronúncia: oriental /ˈbɾaŋ.kə/, occidental /ˈbɾaŋ.ka/
• Rimes: -aŋka
• Etimologia: Segons Walther von Wartburg, derivat del terme d'origen celta *wranka ‎(«extremitat d'animal quadrúpede»).
• Anagrames: bancar, cabran

Nom

bran·ca f. ‎(plural branques)

1. Divisió del tronc d'un arbre.
2. Per extensió, divisió d'una disciplina, família o qualsevol sistema que es pugui organitzar jeràrquicament.

Relacionats

• branquejar

Derivats

• brancada
• brancam
• brancatge

Traduccions

Traduccions: branca

• Alemany: Ast ^(de) m., Zweig ^(de) m.
• Anglès: branch ^(en), bough ^(en)
• Castellà: rama ^(es)
• Eslovac: konár ^(sk) m.
• Esperanto: branĉo ^(eo)
• Francès: branche ^(fr)

• Italià: ramo ^(it)
• Polonès: gałąź ^(pl) f.
• Portuguès: ramo ^(pt) m., galho ^(pt) m.
• Romanès: ramură ^(ro) f., creangă ^(ro) f.
• Rus: ве́тка ^(ru) f. ‎(vetka)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot