branca

Potser volíeu: brancà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈbɾaŋ.kə/^ⓘ, occidental /ˈbɾaŋ.ka/
• Rimes: -aŋka
• Etimologia: Del llatí tardà branca ‎(«pota, grapa») estès d’animals a l’arbre, preromà potser d'un precèltic *wranka ‎(«extremitat»), del protoindoeuropeu *wrónk-eh₂, segle XIII. Cognat de l’occità branca, francès branche, italià branca ‎(«grapa, branca»). Compareu amb el lituà rankà ‎(«mà, braç») o el búlgar ръка́ ‎(rakà).

Nom

branca f. ‎(plural branques)

1. Divisió del tronc d'un arbre.
2. Divisió d'una disciplina, família o qualsevol sistema que es pugui organitzar jeràrquicament.
3. Cadascuna de les peces allargades d’unes ulleres per recolzar-se en les orelles.

Derivats

• branc
• brancada
• brancam, brancal, brancall
• brancatge

Relacionats

• branquejar

Traduccions

Divisió del tronc d’un arbre

• Alemany: Ast ^(de) m., Zweig ^(de) m.
• Anglès: branch ^(en), bough ^(en)
• Basc: adar ^(eu)
• Búlgar: клон ^(bg) m. ‎(klon)
• Castellà: rama ^(es)
• Eslovac: konár ^(sk) m., vetva ^(sk) f.
• Eslovè: veja ^(sl) f.
• Esperanto: branĉo ^(eo)
• Estonià: oks ^(et)
• Finès: oksa ^(fi)
• Francès: branche ^(fr)
• Friülà: ram ^(fur)
• Gallec: póla ^(gl) f., ponla ^(gl) f., galla ^(gl) f.
• Gal·lès: cangen ^(cy) f.
• Georgià: შტო ^(ka) ‎(xto)
• Grec: κλαδί ^(el) n. ‎(kladí)
• Hebreu: עָנָף‎ ^(he) m.
• Hongarès: ág ^(hu)
• Indonesi: dahan ^(id)
• Irlandès: craobh ^(ga) f.
• Islandès: grein ^(is) f.
• Italià: ramo ^(it) m.
• Japonès: 枝 ^(ja)
• Llatí: ramus ^(la) m.
• Neerlandès: tak ^(nl) m.
• Occità: branca ^(oc) f.
• Polonès: gałąź ^(pl) f.
• Portuguès: ramo ^(pt) m., galho ^(pt) m.
• Quítxua: capra ^(qu)
• Retoromànic: rom ^(rm) m., ram ^(rm) m.
• Romanès: ramură ^(ro) f., creangă ^(ro) f., ram ^(ro) n.
• Rus: ве́тка ^(ru) f. ‎(vetka)
• Sard: nae ^(sc), nai ^(sc)
• Sicilià: ramu ^(scn) m.
• Suec: gren ^(sv) c.
• Turc: dal ^(tr)
• Txec: větev ^(cs) f.
• Való: coxhe ^(wa) f.
• Vietnamita: cành ^(vi)
• Xinès: 支 ^(zh) ‎(zhī)

Peça d’unes ulleres

• Alemany: Brillenbügel ^(de) m.
• Anglès: arm ^(en)
• Castellà: patilla ^(es) f.

Verb

branca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de brancar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb brancar.

Miscel·lània

• Síl·labes: bran·ca (2)
• Anagrames: abranc, bancar, cabran

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat, Optimot