branca

Català

• Pronúncia: or. /ˈbɾaŋ.kə/, occ. /ˈbɾaŋ.ka/
• Etimologia: Segons Walther von Wartburg (1888-1971), derivat del terme d'origen celta wranka («extremitat d'animal quadrúpede»).
• Anagrames: bancar, cabran.

Nom

bran·ca f. (plural branques)

1. Divisió del tronc d'un arbre
2. Per extensió, divisió d'una disciplina, família o qualsevol sistema que es pugui organitzar jeràrquicament.

Relacionats

• branquejar

Traduccions

    Traduccions: branca

Alemany: Ast (de) m., Zweig (de) m. Anglès: branch (en), bough (en) Castellà: rama (es)

Francès: branche (fr) Italià: ramo (it)

Referències

• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre branca
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre branca