branca

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: brancà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈbɾaŋ.kə/, occidental /ˈbɾaŋ.ka/
  • Rimes: -aŋka
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: D’un preromà cèltic *wranka ‎(«extremitat d'animal quadrúpede»), segle XIII.

Nom[modifica]

branca f. ‎(plural branques)

  1. Divisió del tronc d'un arbre.
  2. Divisió d'una disciplina, família o qualsevol sistema que es pugui organitzar jeràrquicament.
  3. Cadascuna de les peces allargades d’unes ulleres per recolzar-se en les orelles.

Relacionats[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

branca

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de brancar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb brancar

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]