branca

Català

• Pronúncia: oriental /ˈbɾaŋ.kə/, occidental /ˈbɾaŋ.ka/
• Rimes: -aŋka
• Etimologia: Segons Walther von Wartburg (1888-1971), derivat del terme d'origen celta wranka ‎(«extremitat d'animal quadrúpede»).
• Anagrames: bancar, cabran

Nom

bran·ca f. ‎(plural branques)

1. Divisió del tronc d'un arbre
2. Per extensió, divisió d'una disciplina, família o qualsevol sistema que es pugui organitzar jeràrquicament.

Relacionats

• branquejar

Traduccions

    Traduccions: branca

Alemany: Ast (de) m., Zweig (de) m. Anglès: branch (en), bough (en) Castellà: rama (es)

Francès: branche (fr) Italià: ramo (it) Romanès: ramură (ro) f., creangă (ro) f.

Referències

• Per a més informació vegeu: DIEC, GDLC, Optimot