brancar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /bɾəŋˈka/
Occidental: nord-occidental /bɾaŋˈka/, valencià /bɾaŋˈkaɾ/

Verb[modifica]

brancar intr., trans.

  1. (intransitiu) Treure un arbre les branques.
  2. (transitiu) Podar un arbre deixant les branques necessàries.
  3. (transitiu) Fer ramificacions d’una canalització amb tubs secundaris.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: branco, branca, branquem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: bran·car (2)
  • Anagrama: barranc

Vegeu també[modifica]