terme

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈter.mə/, occidental /ˈteɾ.me/
  • Etimologia: Del llatí terminu(m), acusatiu de terminus, segle XI.

Nom[modifica]

terme m. ‎(plural termes o térmens)

  1. Fi, termini.
  2. fita
  3. Límit d'un territori.
    «Amb una longitud de 124 km, distribuïts entre Aragó i Catalunya, el canal pren les seves aigües de l'embassament de Barasona o de Joaquín Costa, situat en el terme municipal de Graus.» [1]
  4. Paratge destinat per algun fi.
    «L'aljama de la Vall replicava davant la cort de l'infant que l'alqueria de Benigafull no tenia termes propis on poder pasturar el seu bestiar, ni aigües per al regadiu, ni horta pròpia.» [2]
  5. Denominació d’un concepte en un àmbit d’especialitat.
    «Parella: es tracta d'un terme que manifesta una neutralitat més gran en tant que no transmet cap connotació ideològica ni positiva ni negativa sobre la unió, la qual cosa el converteix en un terme d'ús freqüent.» [3]
  6. Manera precisa com cal fer una cosa.
    «La decisió de conservar la història clínica, en els termes establerts per l'apartat 7, correspon a la direcció mèdica del centre sanitari, a proposta del facultatiu o facultativa, amb l'informe previ de la unitat encarregada de la gestió.» [4]
  7. Cada element d'una expressió algebraica, que pot consistir en una lletra o una combinació de xifra i lletra.
    «Diofant només va disposar d'un símbol per a les quantitats desconegudes, i mai no va resoldre problemes utilitzant ... es veia obligat a col·locar tots els termes negatius d'una expressió junts, al final d'ella.» [5]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. José Garrido Palacios, Estudi dels aiguamolls en el municipi de Fraga, 2006
  2. Rosa M. Gregori Roig, La Vall d'Uixó en el temps de la lloctinència de l'infant Martí: (1372-1396), 2019
  3. Revista d'etnologia de Catalunya, 2008, p.64
  4. Lídia Buisan, Confidencialitat en l'assistència sanitària, Edicions Universitat Barcelona, 2013, pàgina 53
  5. Antoni Malet, Els orígens i l'ensenyament de l'àlgebra simbòlica: 1478-1545, Edicions Universitat Barcelona, 1984, pàgina 160