paratge

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /pəˈɾa.d͡ʒə/, occidental /paˈɾa.d͡ʒe/
Rimes: -adʒe
Etimologia: [1] De par i el sufix -atge, segle XIV.
Etimologia: [2] De l’apel·latiu bolet de paratge ‎(literalment «bolet noble»).

paratge m. ‎(plural paratges)

Sinònim de indret.
«En terme de Manacor, en un paratge anomenat Son Peretó, fou descoberta una basilica de la qual es pot reconstruïr la planta.» (José Gudiol i Cunill, Nocions d'arqueologia sagrada catalana, 1931, p. 100)
Ascendència elevada, honorable.
«Volia tenir camp de batalla a homes de paratge i de peu, però el rei li comunicà que no podia fer-ho, que tal cosa era competència només del rei i del primogènit.» (Maria-Teresa Ferrer i Mallol, Martí I l'Humà, 2015)

Ascendència elevada

paratge m. ‎(plural paratges)