linaje
Castellà
[modifica]- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /liˈna.xe/, meridional /liˈna.he/
- Americà: alt /liˈna.x(e)/, baix /liˈna.he/, austral /liˈna.xe/
- Rimes: -axe
- Etimologia: De transmissió discutida. Segons Coromines, probablement del català antic llinatge una vegada produïda la dissimilació de palatals de llinyatge. Per Germà Colón i d’altres, del francès antic linage o de l’occità antic linadge que tenen documentació més antiga, però Coromines argumenta que són grafies vacil·lants de lignage i linhatge, i que la dissimilació només es produeix en català on hi havia la concurrència de tres palatals.[1]
Nom
[modifica]linaje m. (plural linajes)
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: li·na·je (3)
- Heterograma de 6 lletres (aeijln)
Vegeu també
[modifica]- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre linaje
- ↑ Joan Solà, «L’origen del castellà linaje», Joan Coromines com a exemple, p. 22, 2005