parola

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /pəˈɾɔ.ɫə/

Occidental: nord-occidental /paˈɾɔ.ɫa/, valencià /paˈɾɔ.ɫa/, /paˈɾɔ.ɫɔ/

• Rimes: -ɔla
• Homòfon: perola
• Etimologia: De l'italià parola ‎(«paraula, parla»), segle XIV.

Nom

parola f. ‎(plural paroles)

1. verbositat

   «"Amarra aquí", interrompé Tarpaulin, no menys astorat de la llargaria del discurs del seu camarada que de la natura del seu refús —"amarra aquí, mariner d'aigua dolça!— i jo et dic que prou de parola.» (Carles Riba, Històries extraordinàries, 1915)

2. (antic) paraula
3. (dialectal) xerraire
4. (obsolet) Paraula entre ramader i pastor per a una temporada.

Miscel·lània

• Síl·labes: pa·ro·la (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB