receptar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/rə.səpˈta/
Occidental:	nord-occidental /re.sepˈta/
	valencià /re.sepˈtaɾ/, /re.sepˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: De recepta, segle XIX.

Verb

receptar trans.

1. Escriure una recepta el metge.

   «Però va arribar un dia que el psiquiatre em va dir que ja havia passat el meu moment de dol i no em va receptar més pastilles.» (Roser Rovira, Regal de vida, Caligrama, 2018)

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	receptar			haver receptat
Gerundi	receptant			havent receptat
Participis	receptat, receptada, receptats, receptades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	recepto	receptes	recepta	receptem	recepteu	recepten
	recepte						val
	recepti						sept
	recept				receptau		bal, alg
				receptam			bal
Imperfet	receptava	receptaves	receptava	receptàvem	receptàveu	receptaven
Passat simple	receptí	receptares	receptà	receptàrem	receptàreu	receptaren	v.cent, eiv
Futur	receptaré	receptaràs	receptarà	receptarem	receptareu	receptaran
Condicional	receptaria	receptaries	receptaria	receptaríem	receptaríeu	receptarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	recepti	receptis	recepti	receptem	recepteu	receptin
	recepte	receptes	recepte			recepten	occ
Imperfet	receptés	receptessis	receptés	receptéssim	receptéssiu	receptessin
		receptesses		receptéssem	receptésseu	receptessen
	receptàs	receptassis	receptàs	receptàssim	receptàssiu	receptassin	bal
		receptasses		receptàssem	receptàsseu	receptassen	nota 1
	receptara	receptares	receptara	receptàrem	receptàreu	receptaren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		recepta	recepti	receptem	recepteu	receptin
					receptau		bal, alg
			recepte			recepten	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... receptat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... receptar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... receptat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... receptat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... receptat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... receptat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... receptar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... receptat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... receptat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... receptat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					receptàvets		ant
	receptavi			receptàvom	receptavo
	receptaia	receptaies	receptaia	receptàiem	receptàieu	receptaien	n-occ
Condicional	receptariva	receptarives	receptariva	receptarívem	receptaríveu	receptariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	recept	recepts	recept				ant
	recepto	receptos	recepto	recepteguem	receptegueu		n-occ
Imperfet	receptessi		receptessi				sept, alg
	receptessa						cent, n-occ
	recepteguessa	recepteguesses	receptegués	recepteguéssom	recepteguéssou	recepteguessen	n-occ

Sinònims

• prescriure

Traduccions

Traduccions

• Anglès: prescribe ^(en)
• Castellà: recetar ^(es)
• Francès: prescrire ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: re·cep·tar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Català antic

• Etimologia: Del llatí receptare.

Verb

receptar trans.

1. Donar acolliment.

   «Que si en cor hagués de tornar, no s'i pogués receptar.» (Crònica de Pere IV el Cerimoniós, núm.257)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL