Vés al contingut

recepto

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /rɛˈkɛp.toː/
  • Etimologia: De recipiō.

Verb

[modifica]

receptō ‎(1a present?), receptās ‎(2a present), receptāre ‎(infinitiu), receptāvi ‎(perfet), receptātum ‎(supí)

  1. rebre
    «placido natura receptat Cuncta sinu» ([1])
    La natura tranquil·la rep tot al seu si.»
  2. acollir
    «meum receptas filium ad te Pamphilum» ([2])
    El meu fill et va acollir, Pamfili.»

Vegeu també

[modifica]
  1. ↑ Lucà, Pharsalia, VII, 810
  2. ↑ Tertul·lià, De Praescriptione Hereticorum, V, 1-17
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=recepto&oldid=2285744»