metge

Potser volíeu: METGE

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈme.d͡ʒə/, occidental /ˈme.d͡ʒe/

Àudio: oriental

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí medicus, segle XIII, doblet del cultisme mèdic ‎(adjectiu).

Nom

metge m. f. ‎(plural metges, femení metgessa o metge)

1. Professional encarregat de vetllar per la salut de les persones, guarint les seves malalties, diagnosticant malalties i aconsellant com millorar l'estil de vida.
2. (peixos) Peix de la família dels ofídids de cos molt allargat (Ophidion barbatum).
3. (peixos) metge vermell
4. (peixos) veta

Sinònims

• doctor
• (Ophidion barbatum) congre de sucre, congre dolç, cuc, fura, mare del congre, matiner, pamfont, pixota, pixota blanca, congre dols, cuch, mara del congre, panfont

Derivats

• metjastre

Traduccions

Doctor de la salut

• Alemany: Arzt ^(de) m., Ärztin ^(de) f.
• Anglès: physician ^(en), doctor ^(en)
• Búlgar: лекар ^(bg) m.
• Castellà: médico ^(es) m.
• Coreà: 의사 ^(ko) ‎(uisa)
• Danès: læge ^(da) c.
• Eslovac: lekár ^(sk) m., lekárka ^(sk) f.
• Eslovè: zdravnik ^(sl) m., zdravnica ^(sl) f.
• Esperanto: kuracisto ^(eo)
• Estonià: arst ^(et)
• Feroès: lækni ^(fo) m.
• Finès: lääkäri ^(fi)
• Francès: médecin ^(fr) m.
• Friülà: dotôr ^(fur), miedi ^(fur)
• Gallec: doutor ^(gl) m., médico ^(gl) m.
• Gal·lès: meddyg ^(cy) m., meddyges ^(cy) f.
• Georgià: ექიმი ^(ka) ‎(èkimi)
• Grec: ιατρός ^(el) m. ‎(iatrós)
• Grec antic: ἰατρός ^(grc) m. ‎(iatrós)
• Hebreu: רוֹפֵא‎ ^(he) m., רוֹפְאָה ^(he) f.
• Hindi: चिकित्सक ^(hi)
• Ídix: דאָקטער‎ ^(yi) m.
• Ido: mediko ^(io)
• Islandès: læknir ^(is) m.
• Italià: medico ^(it) m.
• Japonès: 医者 ^(ja)
• Kirguís: дарыгер ^(ky) ‎(daruguer)
• Lituà: daktaras ^(lt) m., gydytojas ^(lt) m.
• Llatí: medicus ^(la) m.
• Llengua de signes catalana: METGE ^(csc)
• Macedoni: лекар ^(mk) m., лекарка ^(mk) f.

• Marathi: चिकित्सक ^(mr)
• Mongol: эмч ^(mn)
• Neerlandès: dokter ^(nl) m.
• Noruec: lege ^(no) m., lege ^(no) m., doktor ^(no) m.
• Occità: mètge ^(oc) m.
• Panjabi: ਹਕੀਮ ^(pa) m.
• Persa: دکتر‎ ^(fa), پزشک‎ ^(fa)
• Polonès: lekarz ^(pl) m.
• Portuguès: doutor ^(pt) m., médico ^(pt) m.
• Quítxua: jampiq ^(qu)
• Retoromànic: medi ^(rm) m.
• Romanès: medic ^(ro) m.
• Rus: врач ^(ru) m. ‎(vratx), врачи́ха ^(ru) f. ‎(vratxikha)
• Sànscrit: चिकित्सक ^(sa)
• Sard: medicu ^(sc)
• Sicilià: medicu ^(scn) m.
• Suahili: daktari ^(sw)
• Suec: läkare ^(sv) c.
• Tadjik: пизишк ^(tg)
• Tagal: doktor ^(tl)
• Tai: หมอ ^(th)
• Tàtar: доктор ^(tt)
• Turc: doktor ^(tr), hekim ^(tr), tabip ^(tr)
• Txec: lékař ^(cs) m., lékařka ^(cs) f.
• Ucraïnès: лі́кар ^(uk) m. ‎(líkar)
• Urdú: ڈاکٹر‎ ^(ur) m.
• Uzbek: tabib ^(uz)
• Való: docteur ^(wa), doctoresse ^(wa)
• Vènet: medego ^(vec)
• Xinès: 醫生 ^(zh) ‎(医生, yīshēng)

Ophidion barbatum

• Anglès: snake blenny ^(en)
• Castellà: doncella blanca ^(es), lorcha ^(es), pez sable ^(es)

• Francès: donselle ^(fr), donzelle ^(fr)

Adjectiu

metge inv. ‎(plural metges)

1. (impròpiament) mèdic

   «Tres qüestions que es va comprometre resoldre davant la presió de totes les entitats populars; cercar una casa pel practicant, aconseguir una solució pel problema metge, i plantejar...» (Publicacions Periòdiques, Vallès Expréss, 1978)

Verb

metge

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de metjar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb metjar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb metjar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb metjar

Miscel·lània

• Síl·labes: met·ge (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• metge. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.