metge

Potser volíeu: METGE

Català

• Pronúncia: oriental /ˈme.d͡ʒə/, occidental /ˈme.d͡ʒe/
• Etimologia: Del llatí medicus, segle XIII.

Nom

met·ge m. f. ‎(plural metges)

1. Professional encarregat de vetllar per la salut de les persones, guarint les seves malalties, diagnosticant dolències i aconsellant com millorar l'estil de vida.

Sinònims

• doctor

Derivats

• metgessa, forma femenina alternativa

Traduccions

Doctor

• Alemany: Arzt ^(de) m., Ärztin ^(de) f.
• Anglès: physician ^(en)
• Castellà: médico ^(es) m.
• Francès: médecin ^(fr) m.
• Hindi: चिकित्सक ^(hi)

• Italià: medico ^(it) m.
• Llengua de signes catalana: METGE ^(csc)
• Marathi: चिकित्सक ^(mr)
• Sànscrit: चिकित्सक ^(sa)

Nom

met·ge m. ‎(plural metges)

1. (peixos) Peix de la família dels ofídids de cos molt allargat (Ophidion barbatum).
2. (peixos) metge vermell
3. (peixos) veta

Sinònims

• (Ophidion barbatum) congre de sucre, congre dolç, cuc, fura, mare del congre, matiner, pamfont, pixota, pixota blanca, congre dols, cuch, mara del congre, panfont

Traduccions

Ophidion barbatum

• Anglès: snake blenny ^(en)
• Castellà: doncella blanca ^(es), lorcha ^(es), pez sable ^(es)

• Francès: donselle ^(fr), donzelle ^(fr)

Verb

met·ge

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de metjar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb metjar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb metjar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb metjar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• metge. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.