fura

Potser volíeu: furà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈfu.ɾə/, occidental /ˈfu.ɾa/
• Rimes: -uɾa
• Etimologia: Del llatí *fura, de fūr ‎(«lladre astut»), segle XIV.

Nom

fura f. ‎(plural fures)

1. Mamífer semblant a la mostela (Mustela putorius furo).
2. (figuradament) Persona que es fica a tot arreu per a esbrinar coses d’altri.
3. (peixos) a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los. (Ciliata mustela)
4. (peixos) a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los. (Gaidropsarus vulgaris)
5. (peixos) a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los. (Gaidropsarus)
6. (peixos) mòllera pigada
7. (peixos) escolà
8. (peixos) capellà
9. (peixos) metge
10. (peixos) mòllera roquera

Sinònims

• (mamífer) furó, ermini
• (Ciliata mustela) mollereta, mustela
• (Gaidropsarus vulgaris) fura blanca, fura pigada, mamona, oliana, palaió, guaita, palayó
• (Gaidropsarus) mamona, mòllera borda, oliana

Derivats

• furot

Traduccions

Mamífer

• Anglès: ferret ^(en)
• Asturià: furón ^(ast) m.
• Castellà: hurón ^(es) m.
• Francès: furet ^(fr) m.
• Italià: furetto ^(it) m.

Persona que ho esbrina tot

• Anglès: busybody ^(en)
• Castellà: hurón ^(es) m.
• Francès: furet ^(fr) m.
• Italià: ficcanaso ^(it) m.

Gaidropsarus vulgaris

• Anglès: three-bearded rockling ^(en)
• Castellà: hurón ^(es), lota ^(es), pez espada ^(es)
• Francès: motelle commune ^(fr)

Gaidropsarus

• Castellà: bertorella ^(es)

Verb

fura

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de furar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb furar.

Miscel·lània

• Síl·labes: fu·ra (2)
• Anagrames: frau, rufa

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• fura. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.