fura

De Viccionari
Potser volíeu: furà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈfu.ɾə/, occidental /ˈfu.ɾa/
  • Rimes: -uɾa
  • Etimologia: Del llatí *fura, de fūr ‎(«lladre astut»), segle XIV.

Nom[modifica]

fura f. ‎(plural fures)

  1. Mamífer semblant a la mostela (Mustela putorius furo).
  2. (figuradament) Persona que es fica a tot arreu per a esbrinar coses d’altri.
  3. (peixos) a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los. (Ciliata mustela)
  4. (peixos) a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los. (Gaidropsarus vulgaris)
  5. (peixos) a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los. (Gaidropsarus)
  6. (peixos) mòllera pigada
  7. (peixos) escolà
  8. (peixos) capellà
  9. (peixos) metge
  10. (peixos) mòllera roquera

Sinònims[modifica]

Derivats[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

fura

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de furar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb furar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: fu·ra (2)
  • Anagrames: frau, rufa

Vegeu també[modifica]