rufa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈru.fə/, occidental /ˈru.fa/
• Rimes: -ufa

Nom

rufa f. ‎(plural rufes)

1. Fenomen metereològic què es composa de la suma de vent i neu.

Derivats

• rufejar

Miscel·lània

• Síl·labes: ru·fa (2)
• Anagrames: frau, fura

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈruː.faː/, /ˈruː.fa/

Adjectiu

rūfā

1. ablatiu femení singular de rūfus

rūfa

1. nominatiu femení singular de rūfus
2. nominatiu neutre plural de rūfus
3. vocatiu femení singular de rūfus
4. vocatiu neutre plural de rūfus
5. acusatiu neutre plural de rūfus