medico

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: médico


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /məˈði.ku/, occidental /meˈði.ko/
  • Rimes: -iko

Verb[modifica]

medico

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de medicar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb medicar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb medicar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: me·di·co (3)
  • Heterograma de 6 lletres (cdeimo)


Castellà
[modifica]

Peninsular: \meˈði.ko\
Americà: alt /meˈdi.k(o)/, baix \meˈði.ko\

Verb[modifica]

medico

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb medicar

Miscel·lània[modifica]


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmɛː.di.ko/
  • Etimologia: Del llatí medĭcus, segle XIII (nom) i segle XIV (adjectiu).

Adjectiu[modifica]

medico m. ‎(femení medica, plural masculí medici, plural femení mediche)

  1. mèdic

Nom[modifica]

medico m. ‎(plural medici, femení medichessa)

  1. metge

Verb[modifica]

medico

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de medicare

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: mè·di·co (3)
  • Heterograma de 6 lletres (cdeimo)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre medico


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmɛ.dɪ.koː/
  • Pronúncia(i): /ˈmeː.dɪ.koː/

Adjectiu[modifica]

medicō

  1. datiu masculí singular de medicus
  2. datiu neutre singular de medicus
  3. ablatiu masculí singular de medicus
  4. ablatiu neutre singular de medicus

Nom[modifica]

medicō

  1. datiu singular de medicus
  2. ablatiu singular de medicus

Adjectiu[modifica]

mēdicō

  1. datiu masculí singular de mēdicus
  2. datiu neutre singular de mēdicus
  3. ablatiu masculí singular de mēdicus
  4. ablatiu neutre singular de mēdicus