Vés al contingut

medico

De Viccionari
Potser volíeu: medicó, médico

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): central /məˈði.ku/, occidental /meˈði.ko/
  • Rimes: -iko

Verb

[modifica]

medico

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de medicar
  2. (col·loquial nord-occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb medicar
  3. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb medicar

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: me·di·co (3)
  • Heterograma de 6 lletres (cdeimo)

Castellà

[modifica]
Peninsular: \meˈði.ko\
Americà: alt /meˈdi.k(o)/, baix \meˈði.ko\

Verb

[modifica]

medico

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb medicar

Miscel·lània

[modifica]

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈmɛː.di.ko/
  • Etimologia: Del llatí medĭcus, segle XIII (nom) i segle XIV (adjectiu).

Adjectiu

[modifica]

medico m. ‎(femení medica, plural masculí medici, plural femení mediche)

  1. mèdic

medico m. ‎(plural medici, femení medichessa)

  1. metge

Verb

[modifica]

medico

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de medicare

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: mè·di·co (3)
  • Heterograma de 6 lletres (cdeimo)

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre medico

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈmɛ.dɪ.koː/
  • Pronúncia(i): /ˈmeː.dɪ.koː/

Adjectiu

[modifica]

medicō

  1. datiu masculí singular de medicus
  2. datiu neutre singular de medicus
  3. ablatiu masculí singular de medicus
  4. ablatiu neutre singular de medicus

medicō

  1. datiu singular de medicus
  2. ablatiu singular de medicus

Adjectiu

[modifica]

mēdicō

  1. datiu masculí singular de mēdicus
  2. datiu neutre singular de mēdicus
  3. ablatiu masculí singular de mēdicus
  4. ablatiu neutre singular de mēdicus