medico

Potser volíeu: medicó, médico

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /məˈði.ku/, occidental /meˈði.ko/
• Rimes: -iko

Verb

medico

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de medicar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb medicar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb medicar.

Miscel·lània

• Síl·labes: me·di·co (3)
• Heterograma de 6 lletres (cdeimo)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \meˈði.ko\

Americà: alt /meˈdi.k(o)/, baix \meˈði.ko\

• Rimes: -iko

Verb

medico

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb medicar

Miscel·lània

• Síl·labes: me·di·co (3)
• Heterograma de 6 lletres (cdeimo)
• Anagrames: comedí, comide, décimo, mecido

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈmɛː.di.ko/
• Etimologia: Del llatí medĭcus, segle XIII (nom) i segle XIV (adjectiu).

Adjectiu

medico m. ‎(femení medica, plural masculí medici, plural femení mediche)

1. mèdic

Nom

medico m. ‎(plural medici, femení medichessa)

1. metge

Verb

medico

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de medicare

Miscel·lània

• Síl·labes: mè·di·co (3)
• Heterograma de 6 lletres (cdeimo)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre medico

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɛ.dɪ.koː/

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmeː.dɪ.koː/

Adjectiu

medicō

1. datiu masculí singular de medicus
2. datiu neutre singular de medicus
3. ablatiu masculí singular de medicus
4. ablatiu neutre singular de medicus

Nom

medicō

1. datiu singular de medicus
2. ablatiu singular de medicus

Adjectiu

mēdicō

1. datiu masculí singular de mēdicus
2. datiu neutre singular de mēdicus
3. ablatiu masculí singular de mēdicus
4. ablatiu neutre singular de mēdicus