medica

Potser volíeu: medicà, medicá, mèdica, médica

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈði.kə/, occidental /meˈði.ka/
• Rimes: -ika

Verb

medica

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de medicar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb medicar.

Miscel·lània

• Síl·labes: me·di·ca (3)
• Heterograma de 6 lletres (acdeim)
• Anagrames: acidem ^(revers), cadmie, dècima

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \meˈði.ka\

Americà: alt /meˈdi.k(a)/, baix \meˈði.ka\

• Rimes: -ika

Verb

medica

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb medicar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb medicar

Variants

• [2]: (voseo) medicá

Miscel·lània

• Síl·labes: me·di·ca (3)
• Heterograma de 6 lletres (acdeim)
• Anagrames: décima, mecida

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈmɛː.di.ka/

Adjectiu

medica f. ‎(plural mediche)

1. forma femenina de medico

Miscel·lània

• Síl·labes: mè·di·ca (3)
• Heterograma de 6 lletres (acdeim)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɛ.dɪ.kaː/, /ˈmɛ.dɪ.ka/
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmeː.dɪ.kaː/, /ˈmeː.dɪ.ka/

Adjectiu

medicā

1. ablatiu femení singular de medicus

medica

1. nominatiu femení singular de medicus
2. nominatiu neutre plural de medicus
3. vocatiu femení singular de medicus
4. vocatiu neutre plural de medicus
5. acusatiu neutre plural de medicus

Adjectiu

mēdicā

1. ablatiu femení singular de mēdicus

mēdica

1. nominatiu femení singular de mēdicus
2. nominatiu neutre plural de mēdicus
3. vocatiu femení singular de mēdicus
4. vocatiu neutre plural de mēdicus
5. acusatiu neutre plural de mēdicus