cuc
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
|
(fitxer) |
- Etimologia: D'origen expressiu, segle XIV.
Nom[modifica]
cuc m. (plural cucs)
- Animal invertebrat no artròpode de cos allargat sense extremitats o amb moltes extremitats, però de mida reduïda.
- (col·loquial) Persona molt moguda, en especial quan es refereix als nens.
- El cuc del teu fill no para de moure's ni un segon, es nota que té energia.
- (peixos) metge
Sinònims[modifica]
- verm, arcaic i septentrional
Compostos i expressions[modifica]
- arrossegar-se com un cuc
- cuc blanc
- cuc de barca
- cuc de bola
- cuc de cua de rata
- cuc de farina
- cuc de flor
- cuc de gleva
- cuc de l’arròs
- cuc de l’oliva
- cuc de la carn
- cuc de la col
- cuc de les cireres
- cuc de les pomes
- cuc de les peres
- cuc de Medina
- cuc de sang
- cuc de Sant Antoni
- cuc de seda
- cuc de terra
- cuc del blat
- cuc del cotó
- cuc del nord
- cuc del presseguer
- cuc del raïm
- cuc del tomàquet
- cuc dels infants
- cuc dels minaires
- cuc emplomallat
- cuc filferro
- cuc grisós
- cuc intestinal
- cuc rosat
- cuc solitari
- cuc verd
- fer cucs
- matar el cuc
- tenir cucs
- trencar el cuc
Relacionats[modifica]
- cuca (femení que designa espècies diferents)
Traduccions[modifica]
Traduccions
|
|
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
Romanès[modifica]
- Pronúncia: /kuk/
- Etimologia: Del llatí cucus.
Nom[modifica]
cuc m. (plural cuci)
Declinació[modifica]
Singular | Plural | |||||
Indefinit | Definit | Indefinit | Definit | |||
Nominatiu-acusatiu | (un) | cuc | cucul | (niște) | cuci | cucii |
Genitiu-datiu | (unui) | cuc | cucului | (unor) | cuci | cucilor |
Vocatiu | cucule, cuce | cucilor |
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la
Viquipèdia en romanès