cuc

Català

Un cuc de terra

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkuk/
• Rimes: -uk

Àudio: occidental

(fitxer)

• Etimologia: D'origen expressiu, segle XIV.

Nom

cuc m. ‎(plural cucs)

1. Animal invertebrat no artròpode de cos allargat sense extremitats o amb moltes extremitats, però de mida reduïda.
2. (col·loquial) Persona molt moguda, en especial quan es refereix als nens.

   El cuc del teu fill no para de moure's ni un segon, es nota que té energia.

3. (peixos) metge

Sinònims

• verm, arcaic i septentrional

Compostos i expressions

• arrossegar-se com un cuc
• cuc blanc
• cuc de barca
• cuc de bola
• cuc de cua de rata
• cuc de farina
• cuc de flor
• cuc de gleva
• cuc de l’arròs
• cuc de l’oliva
• cuc de la carn
• cuc de la col
• cuc de les cireres
• cuc de les pomes
• cuc de les peres
• cuc de Medina
• cuc de sang
• cuc de Sant Antoni
• cuc de seda
• cuc de terra
• cuc del blat
• cuc del cotó
• cuc del nord
• cuc del presseguer
• cuc del raïm
• cuc del tomàquet
• cuc dels infants
• cuc dels minaires
• cuc emplomallat
• cuc filferro
• cuc grisós
• cuc intestinal
• cuc rosat
• cuc solitari
• cuc verd
• fer cucs
• matar el cuc
• tenir cucs
• trencar el cuc

Relacionats

• cuca (femení que designa espècies diferents)

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Wurm ^(de)
• Anglès: worm ^(en)
• Basc: beldar ^(eu), zizare ^(eu), arr ^(eu), har ^(eu)
• Bosnià: crv ^(bs) m.
• Búlgar: червей ^(bg) m. ‎(txervei)
• Castellà: gusano ^(es)
• Croat: crv ^(hr) m.
• Danès: orm ^(da)
• Eslovac: červ ^(sk) m.
• Eslovè: črv ^(sl) m.
• Esperanto: vermo ^(eo)
• Estonià: uss ^(et)
• Francès: ver ^(fr)
• Francès mitjà: ver ^(frm) m.
• Friülà: vier ^(fur)
• Gallec: verme ^(gl) m., miñoca ^(gl) f.
• Georgià: ჭია ^(ka) ‎(txia)
• Grec: σκουλήκι ^(el) n. ‎(skuliki)
• Grec antic: σκώληξ ^(grc) m. ‎(skṓlēx)
• Hebreu: תּוֹלַעַת‎ ^(he) f.
• Hongarès: kukac ^(hu)
• Ídix: וואָרעם‎ ^(yi)
• Ido: vermo ^(io)
• Indonesi: cacing ^(id)
• Inuktitut: ᖁᐱᓪᕈᖅ ^(iu) ‎(qupilruq)
• Irlandès: péist ^(ga) f.
• Italià: verme ^(it)

• Japonès: 蠕虫 ^(ja)
• Llatí: vermis ^(la) m.
• Macedoni: црв ^(mk) m.
• Mongol: хорхой ^(mn)
• Neerlandès: worm ^(nl), pier ^(nl)
• Noruec: mark ^(no) m.
• Noruec: mark ^(no) m.
• Occità: vèrme ^(oc), vèrm ^(oc) m.
• Persa: کرم‎ ^(fa)
• Polonès: czerw ^(pl) m.
• Portuguès: verme ^(pt)
• Quítxua: kuru ^(qu) m.
• Retoromànic: verm ^(rm) m.
• Retoromànic: verm ^(rm) m.
• Romanès: vierme ^(ro)
• Rus: червь ^(ru) m. ‎(txerv)
• Sànscrit: कृमि ^(sa) m.
• Serbocroat: црв ^(sh), crv ^(sh)
• Sicilià: vemmu ^(scn) m.
• Suec: mask ^(sv) c.
• Tadjik: кирм ^(tg)
• Tàtar: суалчан ^(tt)
• Turc: kurt ^(tr)
• Txec: červ ^(cs) m.
• Urdú: کیڑا‎ ^(ur) m.
• Volapük: vum ^(vo)
• Xinès: 蠕蟲 ^(zh) ‎(蠕虫, rúchóng)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Romanès

• Pronúncia: /kuk/
• Etimologia: Del llatí cucus.

Nom

cuc m. ‎(plural cuci)

1. (zoologia) cucut (Cuculus canorus)

Declinació

	Singular			Plural
	Indefinit		Definit	Indefinit		Definit
Nominatiu-acusatiu	(un)	cuc	cucul	(niște)	cuci	cucii
Genitiu-datiu	(unui)	cuc	cucului	(unor)	cuci	cucilor
Vocatiu		cucule, cuce			cucilor

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en romanès