cuc

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Un cuc de terra
  • Pronúncia(i): /ˈkuk/
  • Rimes: -uk
  • Àudio: occidental
(fitxer)
  • Etimologia: D'origen expressiu, segle XIV.

Nom[modifica]

cuc m. ‎(plural cucs)

  1. Animal invertebrat no artròpode de cos allargat sense extremitats o amb moltes extremitats, però de mida reduïda.
  2. (col·loquial) Persona molt moguda, en especial quan es refereix als nens.
    El cuc del teu fill no para de moure's ni un segon, es nota que té energia.
  3. (peixos) metge

Sinònims[modifica]

  • verm, arcaic i septentrional

Compostos i expressions[modifica]

Relacionats[modifica]

  • cuca (femení que designa espècies diferents)

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]


Romanès
[modifica]

  • Pronúncia: /kuk/
  • Etimologia: Del llatí cucus.

Nom[modifica]

cuc m. ‎(plural cuci)

  1. (zoologia) cucut (Cuculus canorus)

Declinació[modifica]

Singular Plural
Indefinit Definit Indefinit Definit
Nominatiu-acusatiu (un) cuc cucul (niște) cuci cucii
Genitiu-datiu (unui) cuc cucului (unor) cuci cucilor
Vocatiu cucule, cuce cucilor


Vegeu també[modifica]