Vés al contingut

ver

De Viccionari
Potser volíeu: ver-

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˈbɛr/
balear /ˈvə/, /ˈvɛ/
alguerès /ˈvɛr/
Occidental:  nord-occidental /ˈber/
valencià /ˈveɾ/, /ˈbeɾ/

Adjectiu

[modifica]

ver m. ‎(femení vera, plural masculí vers, plural femení veres)

  1. (balear, alguerès) veritable

Traduccions

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Català antic

[modifica]
  • Etimologia: Del llatí vēr ‎(«primavera»), i de vērus ‎(«ver, veritable»).

Adjectiu

[modifica]

ver

  1. ver, veritable

ver m. ‎(plural vers)

  1. primavera
  2. vidre
  3. veritat

Verb

[modifica]

ver

  1. forma alternativa de veer ‎(«veure»)

Derivats

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]

Verb

[modifica]

ver trans., pron. ‎(pronominal verse, present veo, passat vi, futur veré)

  1. veure
  2. veure-hi

Relacionats

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: 1

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre ver

Francès

[modifica]
  • Pronúncia: /vɛʁ/ àudio 

ver m. ‎(plural vers)

  1. cuc

Compostos i expressions

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
  • Article corresponent a la Viquipèdia en francès
  • ver. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 23 setembre 2014].
  • Entrada «ver» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).

Francès mitjà

[modifica]
  • Etimologia: (pendent)

ver f. ‎(plural vers)

  1. cuc

Compostos i expressions

[modifica]

Descendents

[modifica]

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /weːr/

vēr n. ‎(genitiu vēris)

  1. primavera

Declinació

[modifica]
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu vēr vēra
Vocatiu vēr vēra
Acusatiu vēr vēra
Genitiu vēris vērum
Datiu vērī vēribus
Ablatiu vēre vēribus


Descendents

[modifica]

Notes

[modifica]

La primavera i els seus equivalents romànics provenen de prima vēra ‎(«l’inici de la primavera») amb feminització vulgar de vēr.