ver

Potser volíeu: ver-

Català

• Pronúncia: /ber/, /veɾ/

Informal: /və/ (balear)

• Rimes: -eɾ
• Etimologia: Del llatí vērus, segle XII

Adjectiu

ver m. ‎(femení vera, plural masculí vers, plural femení veres)

1. (arcaisme, balear, alguerès) veritable

Traduccions

Traduccions: ver

• Castellà: vero ^(es)
• Francès: vrai ^(fr)

• Italià: vero ^(it)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Català medieval

• Etimologia: Del llatí vēr ‎(«primavera»), i de vērus ‎(«ver, veritable»).

Adjectiu

ver

1. ver, veritable

Nom

ver

1. primavera
2. vidre
3. veritat

Verb

ver

1. forma alternativa de veer ‎(«veure»)

Derivats

• Bellver

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

Castellà

• Pronúncia: /ˈbeɾ/

Verb

ver trans., pron. ‎(pronominal verse, present veo, passat vi, futur veré)

1. veure
2. veure-hi

Francès

• Pronúncia: /vɛʁ/

  àudio

Nom

• Etimologia: Del francès mitjà ver

ver m. ‎(plural vers)

1. cuc

Compostos i expressions

• ver à soie
• ver solitaire

Vegeu també

• Ver a la Viquipèdia en francès
• ver. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 23 setembre 2014].
• Per a més informació vegeu l'entrada ver al Trésor de la langue française informatisé

Francès mitjà

• Etimologia: a aquesta paraula li falta l'etimologia. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-la.

Nom

ver f. ‎(plural vers)

1. cuc

Compostos i expressions

• ver-à-soye

Descendents

• Francès: ver

Llatí

• Pronúncia: /weːr/

Nom

vēr n. ‎(genitiu vēris)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	vēr	vēra
Vocatiu	vēr	vēra
Acusatiu	vēr	vēra
Genitiu	vēris	vērum
Datiu	vērī	vēribus
Ablatiu	vēre	vēribus

1. primavera

Descendents

• Albanès: verë
• Aragonès: verano
• Asturià: veranu, verañu, branu
• Castellà: verano
• Francès: primevère
• Gallec: verán, vrán
• Portuguès: verão
• Romanès: vară

Notes

La primavera i els seus equivalents romànics provenen de prima vēra ‎(«l’inici de la primavera») amb feminització vulgar de vēr.