Vés al contingut

puta

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈpu.tə/, occidental /ˈpu.ta/
  • Rimes: -uta
  • Etimologia: Del llatí vulgar *pūtta («xicota»), segle XIII, de *puta («noia»), forma femenina de putus, un hàpax d’origen discutit. Semànticament es relaciona amb pūtidus («pudent»).

puta f. (plural putes)

  1. (vulgarisme) prostituta
  2. (plural incomptable) Valor intensificador de l’element interrogatiu anteposat.
    «La ràbia no sé si em donava forces o me les llevava. Em demanava a on putes era el meu home a aquelles hores.» (Aina Fullana Llull, Els dies bons, 2021)
    «Em preguntava desesperadament com putes era que jo mai no m'assabentava de res i vivia sempre als núvols.» (Jaume Cabré, L'ombra de l'eunuc, 1996)

Derivats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Adjectiu

[modifica]

puta inv. (plural putes)

  1. (despectiu) murri (dolent, astut)
    «Arrufa el nas que això no rutlla; aquí hi ha gat amagat, alguna condició que la molt puta no m'ha dit encara.» (Jaume Cabré, La teranyina, 1984)

Derivats

[modifica]

puta m. (plural putes)

  1. (despectiu) Home murri (dolent, astut)
    «M'ho havies fet jurar. I vaig callar com un puta. No et pots imaginar que silenciosa estava casa teva.» (Jaume Cabré, L’ombra de l'eunuc, 1996)

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Maori

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈpu.ta/

puta

  1. forat
  2. anus

Tahitià

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈpu.ta/
  • Etimologia: [2]: de l'anglès book, «llibre»

puta

  1. obertura, forat
  2. llibre

Compostos i expressions

[modifica]