mullar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /muˈʎa/
Occidental: nord-occidental /muˈʎa/, valencià /muˈʎaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: mullà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *molliare, del clàssic mollire ‎(«estovar»), segle XIV.

Verb[modifica]

mu·llar trans., pron. ‎(pronominal mullar-se)

  1. Entrar quelcom en contacte amb aigua o altre líquid.
  2. Impregnar d'aigua o altre líquid.
  3. (pronominal, castellanisme) comprometre's

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: mullo, mulla, mullem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: mullar


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

mullar

  1. mullar

Conjugació[modifica]

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB