mullares

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

mu·lla·res

  1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de mullar
  2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb mullar


Català medieval
[modifica]

Verb[modifica]

mullares

  1. segona persona singular (tu) del passat de mullar
  2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de mullar