mullares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /muˈʎa.ɾəs/
	balear /muˈʎa.ɾəs/, /muˈja.ɾəs/
Occidental:	/muˈʎa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

mullares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de mullar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb mullar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mu·lla·res (3)
• Anagrames: mullar-se, mulleràs, muralles, murallés, sullarem, sullàrem

Català antic

Verb

mullares

1. segona persona singular (tu) del passat de mullar
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de mullar