mullares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /muˈʎa.ɾəs/, occidental /muˈʎa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

mullares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de mullar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb mullar

Miscel·lània

• Síl·labes: mu·lla·res (3)
• Anagrames: mullar-se, mulleràs, muralles, murallés, sullarem, sullàrem

Català antic

Verb

mullares

1. segona persona singular (tu) del passat de mullar
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de mullar