ministre
Català[modifica]
- Pronúncia(i): oriental /miˈnis.tɾə/, occidental /miˈnis.tɾe/
- Rimes: -istɾe
- Homòfon: ministra
- Etimologia: Del llatí ministru(m), acusatiu de minister, segle XIII.
Nom[modifica]
ministre m. (plural ministres, femení ministra)
- En el govern d'un estat, membre del govern que en la jerarquia política està just per sota del cap d'estat. Típicament dirigeix un ministeri o més, en cas contrari se l'anomena ministre sense cartera.
Derivats[modifica]
Traduccions[modifica]
Nom[modifica]
ministre m. (plural ministres)
- (peixos) fadrí
Verb[modifica]
ministre
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ministrar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb ministrar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb ministrar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb ministrar
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: mi·nis·tre (3)
- Anagrama: terminis
Vegeu també[modifica]
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. (p. 215)
Categories:
- Derivats del llatí al català
- Mots en català documentats des del segle XIII
- Substantius masculins en català
- Peixos en català
- Verbs en primera persona del singular del present d'indicatiu en català
- Verbs en primera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular del present de subjuntiu en català
- Verbs en tercera persona del singular de l'imperatiu en català
- Mots en català de 3 síl·labes