ministres

Potser volíeu: ministrés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /miˈnis.tɾəs/, occidental /miˈnis.tɾes/
• Rimes: -istɾes

Nom

ministres m. pl.

1. forma plural de ministre

Verb

ministres

1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de ministrar
2. (occidental, balear) segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb ministrar

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·nis·tres (3)
• Anagrames: nitréssim, tremissin, trinéssim