ministrar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/mi.nisˈtɾa/
Occidental:	nord-occidental /mi.nisˈtɾa/
	valencià /mi.nisˈtɾaɾ/, /mi.nisˈtɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: ministrà
• Etimologia: Del llatí ministrare ‎(«servir»), segle XIII.

Verb

ministrar trans.

1. (antic) servir
2. (antic) fornir
3. (antic) administrar

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	ministrar			haver ministrat
gerundi	ministrant			havent ministrat
participi	ministrat, ministrada, ministrats, ministrades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ministro	ministres	ministra	ministrem	ministreu	ministren
	ministre						val
	ministri						sept
	ministr			ministram	ministrau		bal
imperfet	ministrava	ministraves	ministrava	ministràvem	ministràveu	ministraven
passat simple	ministrí	ministrares	ministrà	ministràrem	ministràreu	ministraren
futur	ministraré	ministraràs	ministrarà	ministrarem	ministrareu	ministraran
condicional	ministraria	ministraries	ministraria	ministraríem	ministraríeu	ministrarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	ministri	ministris	ministri	ministrem	ministreu	ministrin
	ministre	ministres	ministre			ministren	occ, bal
imperfet	ministrés	ministressis	ministrés	ministréssim	ministréssiu	ministressin
		ministresses		ministréssem	ministrésseu	ministressen
	ministràs	ministrassis	ministràs	ministràssim	ministràssiu	ministrassin	bal
		ministrasses		ministràssem	ministràsseu	ministrassen	val, bal (1)
	ministrara	ministrares	ministrara	ministràrem	ministràreu	ministraren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	ministra	ministri	ministrem	ministreu	ministrin
	–				ministrau		bal
	–		ministre			ministren	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	...ministrat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	...ministrar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	...ministrat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	...ministrat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	...ministrat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	...ministrat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	...ministrar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	...ministrat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	...ministrat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	...ministrat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: ministro, ministra, ministrem

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·nis·trar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB