ministràrem

Potser volíeu: ministrarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mi.nisˈtɾa.ɾəm/, occidental /mi.nisˈtɾa.ɾem/
• Rimes: -aɾem

Verb

ministràrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de ministrar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb ministrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·nis·trà·rem (4)