fornir

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /furˈni/
Occidental: nord-occidental /forˈni/, valencià /foɾˈniɾ/, /fuɾˈniɾ/
  • Etimologia: Del català medieval fromir, segle XIV, d’origen germànic.

Verb[modifica]

for·nir trans.

  1. Proveir d’allò que convé.
  2. Subministrar en quantitat suficient per al seu propòsit.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: forneixo, forneix, fornim

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: fornir


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: /foɾˈniɾ/
Americà: alt /f(o)ɾˈniɾ/, baix /foɾˈniɾ/
  • Etimologia: Del català fornir.

Verb[modifica]

for·nir trans.

  1. (en desús) fornir