ministrés

Potser volíeu: ministres

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /mi.nisˈtɾes/
• Rimes: -es

Verb

ministrés

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb ministrar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb ministrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·nis·trés (3)
• Anagrames: nitréssim, tremissin, trinéssim