ministràreu

Potser volíeu: ministrareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mi.nisˈtɾa.ɾəw/, occidental /mi.nisˈtɾa.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

ministràreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de ministrar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb ministrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·nis·trà·reu (4)