merda
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Català[modifica]
Nom[modifica]
merda f. (plural merdes)
- Detritus pudent d'allò ingerit, que s'expulsa del cos mitjançant l'anus.
- (figurat, col·loquial) Quelcom menyspreable o sense cap valor.
- (figurat, col·loquial) Quelcom que embruta qualsevol objecte.
Sinònims[modifica]
- excrement, caca, fem, cagarro, cagada, deposició, evacuació, excreció, tova, tifa, cagalló, pastisset a granel, caguerada, plasta, trunyo
Compostos i expressions[modifica]
- a tota merda
- de merda
- ésser cul i merda
- ésser una merda
- fer el merda
- merda de bruixa
- portar merda a l’espardenya
Traduccions[modifica]
Detritus explusat
|
|
Interjecció[modifica]
merda!
- (vulgarisme) Expressió de frustració o enuig.
- (teatre) Expressió per a desitjar sort abans de l'estrena d'una obra de teatre.
Sinònims[modifica]
- (vulgar) collons!, colló!, cordons!, culleres!, carall!, carai!, caram!, cony!, coi!, fotre!, hòstia!, joder! (castellanisme), una mè (eufemisme)
- (teatre) molta merda!
Traduccions[modifica]
Expressió per a desitjar sort abans de l'estrena d'una obra de teatre
|
|
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
Llatí[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈmɛr.da/
- Etimologia: Del protoitàlic (s)merdā, derivat del protoindoeuropeu *(s)merd-h₂-(«pudent»).
Nom[modifica]
merda f. (genitiu merdae)
Declinació[modifica]
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | merda | merdae |
Vocatiu | merda | merdae |
Acusatiu | merdam | merdās |
Genitiu | merdae | merdārum |
Datiu | merdae | merdīs |
Ablatiu | merdā | merdīs |
Descendents[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, [1]