merda

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: /ˈmɛr.də/
Occidental: nord-occidental /ˈmɛr.ða/, valencià /ˈmɛɾ.ða/, /ˈmɛɾ.ðɛ/
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí mĕrda, segle XIV.

Nom[modifica]

merda f. ‎(plural merdes)

  1. Detritus pudent d'allò ingerit, que s'expulsa del cos mitjançant l'anus.
  2. (figurat, col·loquial) Quelcom menyspreable o sense cap valor.
  3. (figurat, col·loquial) Quelcom que embruta qualsevol objecte.

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Interjecció[modifica]

merda

  1. (vulgarisme) Expressió de frustració o enuig.

Miscel·lània[modifica]


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈmɛr.da/
  • Etimologia: Del protoitàlic (s)merdā, derivat del protoindoeuropeu *(s)merd-h₂-(«pudent»).

Nom[modifica]

merda f. ‎(genitiu merdae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu merda merdae
Vocatiu merda merdae
Acusatiu merdam merdās
Genitiu merdae merdārum
Datiu merdae merdīs
Ablatiu merdā merdīs
  1. merda

Descendents[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, [1]