mut

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmut/
• Rimes: -ut
• Etimologia: Del llatí mūtus

Adjectiu

mut m. ‎(femení muda, plural masculí muts, plural femení mudes)

1. Privat físicament de l'ús de la paraula.

   Va néixer sord i mut.

2. (zoologia) Dit de l'animal que no profereix cap so.
3. Que no parla o no es pronuncia.

   Va quedar-se mut durant tota la reunió.

4. Dit de la lletra que no es pronuncia.

   La 'p' de camp és muda en català.

5. Que no té llegenda, especialment referit a un mapa.

Compostos i expressions

• fer-se el mut
• muts i a la gàbia
• mapa mut
• escena muda
• sordmut

Derivats

• emmudir
• mudament
• mudesa
• mutisme

Traduccions

Traduccions

• Alemany: stumm ^(de)
• Anglès: mute ^(en)
• Armeni: համր ^(hy) ‎(hamr)
• Belarús: нямы́ ^(be) ‎(niamí)
• Búlgar: ням ^(bg)
• Castellà: mudo ^(es) m.
• Danès: stum ^(da)
• Eslovac: nemý ^(sk)
• Eslovè: nem ^(sl)
• Feroès: dumbur ^(fo)
• Finès: mykkä ^(fi)
• Francès: muet ^(fr) m.
• Friülà: mut ^(fur)
• Gallec: mudo ^(gl)
• Grec: άλαλος ^(el) ‎(àlalos)
• Grec antic: ἄλαλος ^(grc) ‎(álalos), ἐνεός ^(grc) ‎(eneós), ἄναυδος ^(grc) ‎(ánaudos), ἄφωνος ^(grc) ‎(áphōnos)
• Groenlandès: oqajuitsoq ^(kl)
• Hebreu: אילם‎ ^(he)
• Hindi: गूंगा ^(hi)
• Hongarès: néma ^(hu)
• Irlandès: balbh ^(ga)
• Islandès: mállaus ^(is)
• Italià: muto ^(it)
• Japonès: 黙々 ^(ja)

• Kurd: lal ^(ku)
• Llatí: mutus ^(la)
• Luxemburguès: stomm ^(lb)
• Neerlandès: stom ^(nl)
• Noruec: stum ^(no)
• Occità: mut ^(oc)
• Persa: لال‎ ^(fa)
• Polonès: niemy ^(pl)
• Portuguès: mudo ^(pt)
• Quítxua: amu ^(qu)
• Romanès: mut ^(ro)
• Rus: немо́й ^(ru) ‎(nemoi)
• Sànscrit: मूक ^(sa)
• Sard: mudu ^(sc), mutu ^(sc)
• Serbocroat: нем ^(sh), nem ^(sh)
• Suec: stum ^(sv)
• Tadjik: лол ^(tg)
• Tai: เงียบ ^(th)
• Turc: dilsiz ^(tr)
• Txec: němý ^(cs)
• Ucraïnès: німи́й ^(uk) ‎(nimí)
• Való: mouwea ^(wa)
• Vietnamita: câm ^(vi)
• Xinès: 啞巴 ^(zh) ‎(哑巴, yǎbā)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC