colló

Potser volíeu: collo, col·lo

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /kuˈʎo/
	balear /koˈʎo/, /kuˈjo/
Occidental:	/koˈʎo/

• Rimes: -o
• Etimologia: Del llatí vulgar *cōleōne(m), augmentatiu de cōleum, acusatiu de cōleus, del grec antic κολεός ‎(koleós, «beina»), segle XII.

Nom

colló m. ‎(plural collons)

1. (sovint plural, vulgarisme) testicle
2. (mallorquí, vulgarisme) beneit, bossot

   Ets ben colló!

3. (vulgarisme) covard

Sinònims

• pilotes
• pebrots

Traduccions

Testicle, vulgar

• Anglès: ball ^(en)
• Aragonès: collón ^(an)
• Asturià: coyón ^(ast)
• Bretó: kell ^(br)
• Castellà: cojón ^(es)
• Còrnic: kell ^(kw)
• Cors: cuglia ^(co)
• Francès: couille ^(fr)
• Friülà: coion ^(fur)
• Gallec: collón ^(gl)
• Gal·lès: caill ^(cy)
• Italià: coglione ^(it), palla ^(it)
• Occità: colhon ^(oc)
• Retoromànic: cugliun ^(rm)
• Romanès: coaie ^(ro)
• Sard: calloni ^(sc)
• Sicilià: cugghiuni ^(scn)

Interjecció

colló

1. (vulgarisme) Forma alternativa de collons.

Miscel·lània

• Síl·labes: co·lló (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot