trunyo

Potser volíeu: Trunyó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈtɾu.ɲu/
	balear /ˈtɾu.ɲo/, /ˈtɾu.ɲu/
Occidental:	/ˈtɾu.ɲo/

• Etimologia: Del castellà truño, d'origen incert, segle XX.

Nom

trunyo m. ‎(plural trunyos)

1. (castellanisme, col·loquial) merda

   «Ell ens havia dit: «Em jugo mil duros que em colo en aquell trunyo de disco.»» (Andreu Martín, Zero a l'esquerra, pàg. 99, Edicions de la Magrana, 1993, →ISBN)

   «La gent que és un trunyo / i que la bona gent aguanta. / Aquesta gent hi són / i com més lluny millor.» (Guillem Ramisa, La gent que és un trunyo, des. 2017)

Sinònims

• nyordo (castellanisme), bassura (castellanisme, infantil)

Miscel·lània

• Síl·labes: tru·nyo (2)
• Heterograma de 6 lletres (nortuy)