Vés al contingut

manduco

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): central /mənˈdu.ku/, occidental /manˈdu.ko/
  • Rimes: -uko

Verb

[modifica]

manduco

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de manducar.

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: man·du·co (3)
  • Heterograma de 7 lletres (acdmnou)

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈman.dʊ.koː/
  • Etimologia: Derivat de mandō («mastegar») o potser de la unió de manus i ducere.

Verb

[modifica]

manducō (1a present?), mandūcās (2a present), mandūcāre (infinitiu), mandūcāvī (perfet), mandūcātum (supí)

  1. mastegar, jo mastego
  2. devorar, jo devoro

Descendents

[modifica]