manduco

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Verb[modifica]

man·du·co

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de manducar


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈman.dʊ.koː/
  • Etimologia: Derivat de mandō ‎(«mastegar») o potser de la unió de manus i ducere.

Verb[modifica]

manducō ‎(1a present?), mandūcās ‎(2a present), mandūcāre ‎(infinitiu), mandūcāvī ‎(perfet), mandūcātum ‎(supí)

  1. mastegar, jo mastego
  2. devorar, jo devoro

Descendents[modifica]