mando

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Ibèric
[modifica]

Nom propi[modifica]

mando ‎(mando)

  1. Mandoni, cap dels ilergets

Descendents[modifica]

Vegeu també[modifica]


Llatí
[modifica]

[1,2,3] De la unió de manus i ducere.
[4] Derivat de madeō ‎(«mullar»), que li hauria donat un sentit inicial de «ensalivar».

Verb[modifica]

mandō ‎(1a present?), mandās ‎(2a present), mandāre ‎(infinitiu), mandāvī ‎(perfet), mandātum ‎(supí)

  1. manar, jo mano
  2. entregar, jo entrego, donar, jo dono
  3. encomanar, jo encomano
  4. mastegar, jo mastego

Derivats[modifica]