demando
- Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de demandar.
- Síl·labes: de·man·do (3)
- Anagrama: adondem
- Pronúncia(i): /deːˈman.doː/
- Etimologia: Del prefix de- i mandō.
dēmandō (1a present?), dēmandās (2a present), dēmandāre (infinitiu), dēmandāvī (perfet), dēmandātum (supí)
- confiar una tasca a algú, encomanar
