Vés al contingut

encomanar

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  central /əŋ.ku.məˈna/
balear /əŋ.ko.məˈna/, /əŋ.ku.məˈna/
Occidental:  nord-occidental /eŋ.ko.maˈna/
valencià /eŋ.ko.maˈnaɾ/, /eŋ.ko.maˈna/
Informal:  nord-occidental /aŋ.ko.maˈna/, valencià /aŋ.ko.maˈnaɾ/

Verb[modifica]

encomanar trans., pron. ‎(pronominal encomanar-se)

  1. Confiar una responsabilitat a algú.
    El pare m'ha encomanat que vagi a compar el pa.
  2. (oriental) infectar
    El nen tenia la grip i ens l'ha encomanat.
  3. Posar-se sota la tutela d'algú.
    M'encomano a vostè perquè m'ajudi a solucionar aquest problema.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: encomano, encomana, encomanem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

Vegeu també[modifica]