encomanar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /əŋ.ku.məˈna/, balear /əŋ.ko.məˈna/, /əŋ.ku.məˈna/
Occidental: nord-occidental /eŋ.ko.maˈna/, valencià /eŋ.ko.maˈnaɾ/
Informal: nord-occidental /aŋ.ko.maˈna/, valencià /aŋ.ko.maˈnaɾ/

Verb[modifica]

encomanar trans., pron. ‎(pronominal encomanar-se)

  1. Confiar una responsabilitat a algú.
    El pare m'ha encomanat que vagi a compar el pa.
  2. (oriental) infectar
    El nen tenia la grip i ens l'ha encomanat.
  3. Posar-se sota la tutela d'algú.
    M'encomano a vostè perquè m'ajudi a solucionar aquest problema.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: encomano, encomana, encomanem

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: en·co·ma·nar (4)

Vegeu també[modifica]