lluir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ʎuˈi/
Occidental:	nord-occidental /ʎuˈi/
	valencià /ʎuˈiɾ/, /ʎuˈi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: lluí
• Etimologia: [1] Del llatí lūcēre, segle XIII.
• Etimologia: [2] Del llatí luere, segle XIV.

Verb

lluir intr., pron. ‎(pronominal lluir-se)

1. Resplendir, brillar, emetre llum.

   «En vostre front serè hi lluu la Fe.» (Amand Lus i Bonet, Recull de poemes, 2012, L'Abadia de Montserrat, p. 280, →ISBN)

2. (figuradament) Sobreeixir, distingir-se.

   «Es neteja amb la màniga la suor dels llavis, just aquí on llueix una taca vinosa. És una taca de naixement.» (Victor Amela, El Càtar imperfecte, 2015, B de Books, →ISBN)

3. (pronominal) Quedar bé en algun assumpte.

   ««L’octubre de 1880, en ocasió del quart aniversari de la fundació de la societat, Gaudí es llueix decorant la sala d’actes amb garlandes de flors i rams d’heures.» (Enric Tous Carbó, L'arquitectura i la vida, 2015, Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, p. 282, →ISBN)

Conjugació

Tercera conjugació pura amb hiat entre el radical i la desinència, i formes incoatives quan s'empra figuradament

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	lluir			haver lluït
gerundi	lluint			havent lluït
participi	lluït, lluïda, lluïts, lluïdes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	lluo	lluus	lluu	lluïm	lluïu	lluen
	lluu	llus	llu
	lluï						sept
	llueixo	llueixes	llueix			llueixen
	lluesc						bal
	llueixi						sept
	lluïxo						n-occ
imperfet	lluïa	lluïes	lluïa	lluíem	lluíeu	lluïen
passat simple	lluí	lluïres	lluí	lluírem	lluíreu	lluïren
futur	lluiré	lluiràs	lluirà	lluirem	lluireu	lluiran
condicional	lluiria	lluiries	lluiria	lluiríem	lluiríeu	lluirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	lluï	lluïs	lluï	lluïm	lluïu	lluïn
	llua	llues	llua			lluen	occ
				lluïguem	lluïgueu		bal
	llueixi	llueixis	llueixi			llueixin
	lluïsca	lluïsques	lluïsca			lluïsquen	occ
	lluesqui	lluesquis	lluesqui			lluesquin	bal
imperfet	lluís	lluïssis	lluís	lluíssim	lluíssiu	lluïssin
		lluïsses		lluíssem	lluísseu	lluïssen
	lluïra	lluïres	lluïra	lluírem	lluíreu	lluïren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	lluu	lluï	lluïm	lluïu	lluïn
	–			lluïguem			bal
	–		llua			lluen	occ

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	lluïva	lluïves	lluïva	lluívem	lluíveu	lluïven	n-occ, alg
condicional	lluiriva	lluirives	lluiriva	lluirívem	lluiríveu	lluiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		lluos	lluo				n-occ
imperfet	lluigués	lluiguesses	lluigués	lluiguéssem	lluiguésseu	lluiguessen
	lluïssi		lluïssi				sept, alg
	lluiguera	lluigueres	lluiguera	lluiguérem	lluiguéreu	lluigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... lluït
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... lluir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... lluït
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... lluït
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... lluït
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... lluït
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... lluir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... lluït
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... lluït
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... lluït
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: lluo, lluu, lluïm

Sinònims

• brillar, centellejar, destacar, fulgurar, guspirejar, rutilar

Derivats

• enlluir

Traduccions

Resplendir

• Anglès: shine ^(en)
• Castellà: lucir ^(es)
• Francès: luire ^(fr)

Sobreeixir

• Castellà: lucir ^(es)

Quedar bé

• Anglès: succeed ^(en)
• Castellà: lucirse ^(es)
• Francès: réussir ^(fr)

Verb

lluir trans.

1. (antic) Redimir un cens.

Miscel·lània

• Síl·labes: llu·ir (2)
• Anagrames: lliur, rulli, rullí

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: lluir