lluir

De Viccionari
Salta a: navegació, cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /ʎuˈi/
Occidental: nord-occidental /ʎuˈi/, valencià /ʎuˈiɾ/

Verb[modifica]

llu·ir intr., pron. ‎(pronominal lluir-se)

  1. Resplendir, brillar, emetre llum.
  2. (figuradament) Sobreeixir, distingir-se.
  3. (pronominal) Quedar bé en algun assumpte.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: lluo, lluu, lluïm

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

llu·ir trans.

  1. (antic) Redimir un cens.

Vegeu també[modifica]