fulgurar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/fuɫ.ɣuˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /fuɫ.ɣuˈɾa/
	valencià /fuɫ.ɣuˈɾaɾ/, /fuɫ.ɣuˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: fulgurà
• Etimologia: Del llatí fulgŭrare ‎(«llampeguejar»)

Verb

fulgurar intr.

1. Brillar intensament.

Sinònims

• resplendir

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	fulgurar			haver fulgurat
Gerundi	fulgurant			havent fulgurat
Participis	fulgurat, fulgurada, fulgurats, fulgurades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	fulguro	fulgures	fulgura	fulgurem	fulgureu	fulguren
	fulgure						val
	fulguri						sept
	fulgur				fulgurau		bal, alg
				fulguram			bal
Imperfet	fulgurava	fulguraves	fulgurava	fulguràvem	fulguràveu	fulguraven
Passat simple	fulgurí	fulgurares	fulgurà	fulguràrem	fulguràreu	fulguraren	v.cent, eiv
Futur	fulguraré	fulguraràs	fulgurarà	fulgurarem	fulgurareu	fulguraran
Condicional	fulguraria	fulguraries	fulguraria	fulguraríem	fulguraríeu	fulgurarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	fulguri	fulguris	fulguri	fulgurem	fulgureu	fulgurin
	fulgure	fulgures	fulgure			fulguren	occ
Imperfet	fulgurés	fulguressis	fulgurés	fulguréssim	fulguréssiu	fulguressin
		fulguresses		fulguréssem	fulgurésseu	fulguressen
	fulguràs	fulgurassis	fulguràs	fulguràssim	fulguràssiu	fulgurassin	bal
		fulgurasses		fulguràssem	fulguràsseu	fulgurassen	nota 1
	fulgurara	fulgurares	fulgurara	fulguràrem	fulguràreu	fulguraren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		fulgura	fulguri	fulgurem	fulgureu	fulgurin
					fulgurau		bal, alg
			fulgure			fulguren	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... fulgurat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... fulgurar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... fulgurat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... fulgurat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... fulgurat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... fulgurat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... fulgurar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... fulgurat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... fulgurat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... fulgurat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					fulguràvets		ant
	fulguravi			fulguràvom	fulguravo
	fulguraia	fulguraies	fulguraia	fulguràiem	fulguràieu	fulguraien	n-occ
Condicional	fulgurariva	fulgurarives	fulgurariva	fulgurarívem	fulguraríveu	fulgurariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	fulgur	fulgurs	fulgur				ant
	fulguro	fulguros	fulguro	fulgureguem	fulguregueu		n-occ
Imperfet	fulguressi		fulguressi				sept, alg
	fulguressa						cent, n-occ
	fulgureguessa	fulgureguesses	fulguregués	fulgureguéssom	fulgureguéssou	fulgureguessen	n-occ

Traduccions

Traduccions

• Anglès: glitter ^(en)
• Castellà: fulgurar ^(es)
• Francès: fulgurer ^(fr)
• Gallec: refulxir ^(gl), fulgurar ^(gl)
• Italià: splendere ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ful·gu·rar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DCVB, Optimot