Vés al contingut

fulgur

De Viccionari

Llatí

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈfʊɫ.ɡʊr/
  • Etimologia: Derivat de fulgeo.

fulgur n. ‎(genitiu fulguris)

  1. llamp
    «tonitruque et fulgure terruit orbem» (Ovidi, Metamorfosis 14)
    Amb els trons i els llamps terroritzava el món.

Declinació

[modifica]
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu fulgur fulgura
Vocatiu fulgur fulgura
Acusatiu fulgur fulgura
Genitiu fulguris fulgurum
Datiu fulgurī fulguribus
Ablatiu fulgure fulguribus