lluïres

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ʎuˈi.ɾəs/, occidental /ʎuˈi.ɾes/
• Rimes: -iɾes

Verb

lluïres

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de lluir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb lluir.

Miscel·lània

• Síl·labes: llu·ï·res (3)
• Anagrames: lliures, lliurés, lluir-se, siurell