guai
Català[modifica]
Interjecció[modifica]
guai
- ai (expressió de dolor, d’amenaça)
- «—Com has sabut que jo era aquí? —Guai! M'ho han dit les dones d'aquella casa.» (Joan Santamaria, Visions de Catalunya (Mallorca), 1935)
- «Guai de l'orador si hagués guardat silenci! Això hauría equivalgut a un crim de lesa majestat, i com a tal l'hauríen jutjat.» (Guillem de Brocà i Montagut, Biografía de D. Ramón Llàtzer de Dou i de Bassols, 1916)
Nom[modifica]
guai m. (plural guais)
- (antic i alguerès) desgràcia, problema, tràngol
- «Humil, vora de l'era, comptaves els teus dies, silenciosament, amable a la besada de l'orejada austera, i sense guai ni blasme pels baterols del vent.» (Camil Geis, Rosa mística, 1942)
Adjectiu[modifica]
guai inv. (plural guais)
Adverbi[modifica]
guai
Miscel·lània[modifica]
Vegeu també[modifica]
- Obres de referència: DCVB, Optimot, ésAdir
- Per a més informació vegeu l'entrada a l'Observatori de neologia sobre guai
- Per a més informació vegeu l'entrada a la Neolosfera sobre guai
Català antic[modifica]
Interjecció[modifica]
guai
Variants[modifica]
Nom[modifica]
guai m.
Vegeu també[modifica]
Italià[modifica]
- Pronúncia(i): /ˈɡwai/
Interjecció[modifica]
guai
- compte (expressió d'amenaça, d'advertència)
Nom[modifica]
guai m. pl.
- forma plural de guaio
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: 1
Categories:
- Derivats del gòtic al català
- Mots en català documentats des del segle XIV
- Derivats del castellà al català
- Interjeccions en català
- Substantius masculins en català
- Alguerès
- Adjectius en català
- Adjectius invariables en català
- Col·loquialismes en català
- Adverbis en català
- Mots en català d'1 síl·laba
- Interjeccions en català antic
- Substantius en català antic
- Interjeccions en italià
- Formes de substantius en plural en italià
- Mots en italià d'1 síl·laba