amenaça

Potser volíeu: amenaçà

Català

• Pronúncia: oriental /ə.məˈna.sə/, occidental /a.meˈna.sa/
• Rimes: -asa
• Etimologia: Del llatí vulgar mĭnacia, derivat de mĭna ‎(«amenaça»), segle XIII.

Nom

a·me·na·ça f. ‎(plural amenaces)

1. Acció d'amenaçar.
2. Paraula, gest, etc. amb què s'amenaça.
3. Perill potencial, cosa que cal témer.

Derivats

• amenaçar
• amenassa, arcaisme

Sinònims

• advertiment, advertència, avís
• terror

Traduccions

Traduccions: amenaça

• Anglès: threat ^(en)
• Basc: mehatxu ^(eu), zemai ^(eu)
• Castellà: amenaza ^(es)
• Danès: trussel ^(da) c.
• Esperanto: minaco ^(eo)
• Francès: menace ^(fr)
• Gallec: ameaza ^(gl) f.
• Grec: απειλή ^(el) f. ‎(apilí)
• Grec antic: ἀπειλή ^(grc) f. ‎(apeilḗ)
• Hebreu: איום‎ ^(he) m.
• Hindi: धमकी ^(hi) f. [1]
• Italià: minaccia ^(it), minaccio ^(it), minacciatura ^(it)
• Llatí: minae ^(la)
• Llengua de signes catalana: AMENAÇAR ^(csc)

• Macedoni: закана ^(mk) f.
• Marathi: धमकी ^(mr) f. [1]
• Neerlandès: bedreiging ^(nl)
• Noruec: trussel ^(no) m.
• Occità: menaça ^(oc)
• Polonès: groźba ^(pl) f.
• Portuguès: ameaça ^(pt)
• Romanès: amenințare ^(ro) f.
• Rus: угро́за ^(ru) f. ‎(ugroza)
• Suec: hot ^(sv) n.
• Turc: tehdit ^(tr)
• Txec: hrozba ^(cs) f.
• Xinès: 威脅 ^(zh) ‎(威胁, wēixié)

Verb

a·me·na·ça

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de amenaçar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb amenaçar

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot