amenaça

Vegeu també: amenaçà

Català

• Pronúncia: oriental /ə.məˈna.sə/, occidental /a.meˈna.sa/
• Etimologia: Del llatí vulgar mĭnacia, derivat de mĭna («amenaça»).

Nom

a·me·na·ça f. (plural amenaces)

1. acció d'amenaçar
2. perill potencial

Derivats

• amenaçar
• amenassa, arcaisme

Sinònims

• advertiment, advertència, avís.
• terror.

Traduccions

    Traduccions: amenaça

Anglès: threat (en) Castellà: amenaza (es) Francès: menace (fr) Hindi: धमकी (hi) f. [1] Italià: minaccia (it), minaccio (it), minacciatura (it)

Llatí: minae (la) Marathi: धमकी (mr) f. [1] Occità: menaça (oc) Portuguès: ameaça (pt)

Verb

a·me·na·ça

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu del verb amenaçar:
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb amenaçar:

Referències

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Per una societat de catalans., Barcelona, 1839.
• Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre amenaça
• Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre amenaça