amenaça

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: amenaçà


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ə.məˈna.sə/, occidental /a.meˈna.sa/
  • Rimes: -asa
  • Etimologia: Del llatí vulgar mĭnacia, derivat de mĭna ‎(«amenaça»), segle XIII.

Nom[modifica]

amenaça f. ‎(plural amenaces)

  1. Acció d'amenaçar.
  2. Paraula, gest, etc. amb què s'amenaça.
  3. Perill potencial, cosa que cal témer.

Derivats[modifica]

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Verb[modifica]

amenaça

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de amenaçar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb amenaçar

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·me·na·ça (4)

Vegeu també[modifica]