amenaça
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Potser volíeu: amenaçà
Català[modifica]
- Pronúncia: oriental /ə.məˈna.sə/, occidental /a.meˈna.sa/
- Rimes: -asa
- Etimologia: Del llatí vulgar mĭnacia, derivat de mĭna («amenaça»), segle XIII.
Nom[modifica]
a·me·na·ça f. (plural amenaces)
Derivats[modifica]
Sinònims[modifica]
Traduccions[modifica]
Traduccions: amenaça
|
|
Verb[modifica]
a·me·na·ça
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de amenaçar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb amenaçar
Vegeu també[modifica]
- Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot