Vés al contingut

minaccia

De Viccionari

Italià[modifica]

  • Pronúncia: /miˈnat.t͡ʃa/
  • Etimologia: Del llatí vulgar minacia, del llatí clàssic mināx.

Nom[modifica]

minaccia f. ‎(plural minacce)

  1. amenaça
    Le minacce di quel terrorista avevano un obiettivo irrealizzabile.
    Les amenaces d'aquell terrorista tenien un objectiu irrealitzable.

Sinònims[modifica]

Verb[modifica]

minaccia

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de minacciare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de minacciare

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: mi·nàc·cia (3)

Vegeu també[modifica]